ETS ESCLAVA DE LA TEVA IMATGE PERSONAL?

T’has preguntat mai quan de temps dediques a la teva aparença? O quina part del teu sou o els teus ingressos els inverteixes en la cura del teu cos físic (gimnàs, perruqueria, cremes corporals, retocs estètics, roba, complements, maquillatge, alimentació específica…)? 

Et proposo que t’imaginis un gran cercle, com un gran pastís. Quina porció creus que ocuparia la dedicació a la teva imatge estètica i corporal, respecte a altres àrees (realització personal, salut, vincles, feina…)?

Si el percentatge dels recursos que inverteixen en l’aspecte físic està a la meitat o més pot ser devastador per la teva autoestima. A continuació t’explico perquè viure de la imatge i per la imatge et porta a l’esclavitud i a la infelicitat. 

Primer de tot, és essencial que entenguem que l’ésser humà és la configuració de diferents dimensions(física, emocional, mental i espiritual). I l’equilibri de totes elles és la que ens dona benestar, salut i harmonia. Prioritzar-ne una per sobre la resta ens porta inevitablement al desequilibri i al malestar.

Quan el teu gran pilar o la teva identitat passen a ser la teva aparença física, l’autoestima automàticament es ressent. Es torna fràgil perquè només depèn de la resposta externa, de si encaixes o no amb els estereotips que ara estan de moda.

A conseqüència, t’allunyes de la teva veritable essència, perquè t’esforces en encaixar en unes característiques i uns motlles que admires, però deixes de banda aquelles expressions i habilitats que et fan única. Perds la individualitat i amb ella la integritat. 

L’obsessió per mantenir una imatge et porta a un alt nivell de control i estrès, produint un augment del cortisol i una desregulació hormonal. I no parlem de la comparació constant que et produeix una muntanya russa d’emocions. Passes de sentir-te la més top, a sentir-te petita, insignificant i insuficient. O sigui, que el teu humor canvia depenent de si et sents superior o inferior a la situació o a la persona que estiguis observant. 

També augmenta la necessitat d’aprovació constant, per això t’acabes exposant més del compte a les xarxes socials o utilitzes el coqueteig per sentir-te desitjada o envejada. Aquest punt és important, perquè si no es regula et pot arribar a portar a viure la infidelitat, a sentir que la teva parella no et valora prou i a necessitar paraules o actes de desig d’altres persones. O fins i tot posar-te enmig d’una relació amorosa, només per sentir-te més important que l’altra persona, i que et trien i et prioritzen per sobre les altres. 

A poc a poc es va instal·lant un egoisme que pot esdevenir i manifestar-se en un trastorn mental, com serien el narcisisme (sóc el centre i el més important i sóc sempre la prioritat) o l’histrionisme (vagi on vagi he de ser el centre i la gent m’ha de veure i admirar, i m’enfado quan no és així).

I si això no fos tot, el patiment que es produeix per intentar frenar els cicles o el ritmes natural és enorme. Aviat sorgeix la frustració per envellir, i la maduració natural es converteix en una lluita constant. No es viuen bé els canvis, ni les baixades de ritme ni totes aquelles circumstàncies que, segons tu, van en contra del teu propòsit estètic. S’instal·len la rigidesa corporal, les inflamacions i la irritabilitat. El teu caràcter es torna sec i esquerp i a poc a poc vas perdent l’empatia i la compassió. 

Realment és un panorama desolador, però és ben real. Saps que quan entres en l’obsessió de la teva imatge personal, aquestes manifestacions són ben certes, l’únic que es pateixen en silenci, lluny de les mirades alienes. 

I et preguntaràs, com sortir d’aquest espiral? Què puc fer per sortir d’aquest esclavisme estètic i superficial? Doncs en teoria és senzill, tot i que demana paciència i perseverança. La solució està en deixar lloc a les altres dimensions de l’esser humà. Deixar que el cos físic no monopolitzi totes les àrees de la teva vida. Deixar espai en cultivar la ment: llegir, escriure, dibuixar, pintar, aprendre noves habilitats. Dedicar temps a cultivar l’interior, a intentar ser bona persona, a desenvolupar les virtuts de la honestedat, la integritat, la justícia, l’empatia, la generositat. Buscar el teu sentit o propòsit vital, posar al servei els teus dons i talents. Aprendre a regular les teves emocions, per aportar benestar i pau al teu voltant i allà on vagis. La solució està en donar el cos físic i l’aparença l’espai just i necessari i potenciar les altres dimensions que ens configuren i que són d’igual i gran importància. Veuràs com a poc a poc tot es va posant a lloc d’una manera natural i fàcil. L’humor et canvia, acceptes els canvis, perds la rigidesa, el teu sistema nerviós es regularitza, tens moments diaris de pau i plenitud, no necessites cridar l’atenció ni exposar-te i la teva autoestima no depèn de l’aprovació de terceres persones. Tot es torna més calmat i molt més senzill.