És essencial entendre que la insatisfacció que sents amb tu mateixa, sigui a nivell físic, econòmic, relacional o personal, és generat i imbuït per la mateixa societat. Ni el Govern, ni l’Estat volen el bé comú. La seva prioritat no és que tinguis benestar, gaudeixis d’una bona salut, d’una economia justa i estable i d’una realització personal. La seva única prioritat és econòmica: enriquir a uns pocs a costa de la majoria*. Per això tenen el gran interès que siguem esclaves del consumisme. I com ho fan? Doncs molt senzill: Fent-nos sentir insatisfetes, perquè si creiem la mentida que ens falta alguna cosa per ser felices o per ser acceptades, consumirem el que faci falta fins aconseguir-ho.
Però atenció Spoiler! Ni la felicitat ni el benestar real s’aconsegueixen amb res material, i això els peixos grossos ho saben. Saben que serem consumidores de per vida si pensem que la felicitat s’aconsegueix adquirint nous productes o serveis. Així que anem a explicar com funciona aquest mecanisme i perquè acabem consumint precisament objectes, experiències i procediments que realment no necessitem.
En el moment que tu consumeixes un producte o una experiència, pensa que hi ha hagut un període de temps molt anterior on s’ha preparat el terreny per fer-te creure que tu necessites gastar els teus diners en allò concret.
Primer de tot es comença pel nivell subconscient, on a través de sèries, pel·lícules, publicitat o les influencers de torn, t’implanten un prototip, una imatge o un personatge amb unes característiques que les relaciones directament amb l’èxit, la bellesa, la prosperitat i la felicitat. Després neix la comparació, ja que la diferència entre l’ideal que t’han implantat i la teva realitat és abismal. I seguidament sorgeix el desig d’aconseguir l’objectiu que et proposen. Aquí és on entren les marques i les empreses de consum: llencen els productes o les metodologies que et proporcionaran allò necessari perquè compleixis aquell desig que ja tens activat.
Però aquí no s’acaba tot. Un cop el teu desig està satisfet i podries descansar en el benestar, llavors t’implanten uns altres prototips totalment diferents, perquè es torni a despertar la comparació i s’activi de nou el cicle del desig. No hi ha final. Les modes varien cada any. Els ideals de bellesa i proporcions corporals idònies cada 4 o 5 anys. L’únic que pots fer és prendre consciència, preservar-te i protegir-te, o sigui, reduir els estímuls perquè no t’entri tanta informació subliminal.
Per tant, la teva sensació de fracàs que tens moltes vegades, de judici o de tristesa profunda perquè et sents petita o que no fas prou és un mecanisme pervers d’aquesta societat capitalista. La imatge que tens avui de tu mateixa està majoritàriament distorsionada. Tornar a recuperar l’autoestima depèn de la capacitat que tinguis per discernir i posar límits i distància a totes les manipulacions i mentides que et venen en aquesta societat.
Connectar amb la teva essència, sentir-te bé amb tu mateixa i donar-te el valor que et mereixes és possible, és un llarg camí, però és factible.
Si creus que en algun moment necessites un cop de mà per aquest procés, sàpigues que jo acompanyo a la dona en processos d’autoestima i benestar integral.
*autors com Jordi Pigem, Emilio Carrillo i Carlos Astiz expliquen com s’organitza la societat o com funcionen les jerarquies i anells de poders, per si t’interessa indagar en el tema.
ESPAI MAGNÒLIA 
Deixa un comentari