Vivim en una societat on viure amb estrès s’ha normalitzat. Una gran majoria està estressada i viu amb un sistema nerviós desregulat. El problema és quan aquest nivell d’estrès es disfressa darrera la paraula èxit, productivitat o eficàcia. Des de fa uns anys el moviment feminista ha llançat que l’empoderament de la dona és aquella que treballa, cuida de la seva família, té projectes i aspiracions personals, cuida el seu cos i la seva imatge, prioritza les seves necessitats i que gaudeix d’una autonomia econòmica i emocional. El prototip que aspirem moltes de nosaltres demana que ens allunyem de la nostra veritable naturalesa, dels nostres ritmes i del nostre benestar. Seguir una energia tan lineal, tan rígida i amb tant d’esforç i sacrifici ens emmalalteix. Les dones som cícliques, el nostre ritme i flux d’energia va marcat pel nostre cicle menstrual, que aquest segueix les fases lunars de 28 dies. Les nostres necessitats varien cada dia i biològicament no podem rendir el mateix que un home, que té una energia més constant i més lineal. I quan no seguim la nostra biologia, perdem la salut i el nostre benestar. Aquest és el preu que paguem per ser una superwoman.
Moltes dones tenen la falsa sensació de tenir molta vitalitat, perquè són capaces de realitzar moltes tasques o fins i tot fer-ne vàries al mateix temps, però la realitat és que aquesta energia que tenen per fer les coses prové de l’adrenalina o el cortisol, o sigui d’estar en un estat d’hipervigilància i sobreestimulació permanent. Tenen energia, però no perquè tenen molta vitalitat, sinó per causa d’una desregulació del sistema nerviós. I com en podem fer la diferència? Com podem saber quan estem actuant des de la vitalitat o des d’un sistema nerviós hiperactivat?
Doncs molt fàcil, per una sèrie d’indicadors tant físic, mentals com emocionals.
Quan és la vitalitat qui dirigeix el nostre dia, ens sentim motivades, amb il·lusió, podem anar afrontant amb serenitat totes les dificultats que se’ns presenten, tenim claredat mental, fem una bona digestió, podem dormir i descansar bé i trobem l’equilibri entre estar sols i socialitzar. Per carregar-nos de vitalitat ho fem a través del silenci, el descans, una alimentació senzilla i natural i el contacte amb la naturalesa i els animals.
Però quan és l’estrès, el cortisol i l’adrenalina qui ens mobilitzen, ens sentim tenses, sobretot acumulem tensions a la mandíbula (bruxisme), a les cervicals i a les lumbars. Ens costa fer una bona digestió, i sovint ens sentim inflades, amb gasos o amb restrenyiment crònic. Les regles són molt doloroses. Tenim una ment agitada i sovint ens envaeix una nuvolosa mental que ens dificulta la concentració i pensar en claredat. Estem molt irritables dins l’entorn familiar, i ens molesten uns plats sense recollir o un jersei tirat al sofà. No tenim paciència i reaccionem desmesuradament en la intimitat. Tenim un son irregular o una dificultat per a dormir. I sobretot ens angoixem quan estem en silenci o fent activitats suaus com el ioga o la meditació. Necessitem arribar a casa o pujar el cotxe i posar la ràdio o la música. Necessitem estar sempre ocupades. I com alimentem aquest estrès? Doncs amb cafè, begudes energètiques, sucres refinats, activitat física potent i estar sempre amb estímuls sensorials.
I sí, moltes de les dolències que tenim com a dones són causa d’un estrès crònic o estrès funcional. I per què la paraula d’estrès funcional? doncs perquè és un tipus de desregulació que ens permet continuar amb les tasques diàries i ser productives, o sigui que ens permet continuar funcionant.
Però mantenir aquest estrès en el temps pot produir un efecte contrari. Quan estimulem molt el sistema nerviós, arriba un punt que aquest deixa de reaccionar i es paralitza, o sigui hi ha una desconnexió que ens pot portar a la dissociació o a la depressió. És el conegut burnout o la sobrecàrrega nerviosa que apareix després de grans períodes d’estrès. Quants casos hi ha de persones amb grans traumes, amb una activació d’aquesta hipervigilància que arriba un moment que el seu cos no els respon i no poden fer les tasques diàries més bàsiques com dutxar-se o cuinar-se un plat de menjar?
L’estrès funcional és transitori. És insostenible mantenir un estat d’alerta, hipervigilància i productivitat permanent. Si comences a tenir símptomes o indicadors d’un estrès funcional, sàpigues que és reversible, pots aprendre a tornar a regular de manera natural i orgànica el teu sistema nerviós. Això si, implicarà que canviïs alguns hàbits i reestructuris part de la teva vida. Però amb paciència, dedicació i molt d’amor es pot aconseguir. Si necessites ajuda, no dubtis en posar-te en contacte amb algun professional. Jo acompanyo en aquests procés a través del meu programa calma interior, on t’ensenyo a regular naturalment el teu sistema nerviós.
I recorda que mereixes una vida de benestar i plena de vitalitat.
ESPAI MAGNÒLIA 
Deixa un comentari