És preocupant la salut mental dels nostres infants i adolescents. En els últims anys han augmentat considerablement els diagnòstics de TDAH, d’autisme, de trastorns mentals i de patologies alimentàries. Però el que m’aterroritza més és el suïcidi que cometen cada dia més menors.
Jo sóc nascuda a la dècada dels anys 80, i en tota la meva escolarització, de primària a la universitat, mai no he conegut cap persona jove del meu entorn i propera que s’hagi tret la vida. Però, des de fa uns anys enrere, sembla que el suïcidi en joves sigui un factor més dins la mortalitat infantil. Naturalment, si preguntéssim a un antropòleg, ens diria que hi ha molts factors que influeixen en la decisió d’un jove de voler treure’s la vida, però, des de la meva experiència com a educadora i terapeuta, puc assegurar que la major part de la responsabilitat d’aquest malestar juvenil és a causa de l’ús del mòbil.
Quan utilitzo la paraula mòbil em refereixo a l’smartphone, o sigui, el telèfon que conté Internet incorporat i accés a totes les aplicacions que podríem tenir dins un ordinador o en una televisió. L’smartphone ha estat dissenyat per segrestar la teva atenció, perquè et quedis el major temps possible connectat i, així, programar-te al consumisme o extreure informació sobre els teus interessos i vendre-la a les grans companyies comercials. L’smartphone no ha estat creat per solucionar-te la vida ni fer-la més fàcil, sinó com un agent de control i deshumanització. Com més accessibilitat ha tingut la societat al mòbil, més pertorbada s’ha tornat. I, malauradament, com en tots els conflictes, els que en surten més perjudicats són els nostres infants i adolescents.
Cal saber que els nostres joves estan en procés de maduració, tant física com mental i emocional. De fet, el neocòrtex, la part del cervell que s’encarrega de la raó, la reflexió, el discerniment i la voluntat, no acaba de madurar fins als 21 anys en les dones i als 25 en els homes, aproximadament. No és d’estranyar, doncs, que en molts països la majoria d’edat no sigui fins als 21, ja que és l’edat en què un pot començar a controlar els seus impulsos i a detectar allò que és bo per a ell o, pel contrari, li és perjudicial.
Així doncs, què creieu que passa quan donem a un infant o adolescent un aparell mòbil d’última tecnologia? Doncs que perd el control. No hi ha més. No existeix la possibilitat que n’aprengui a fer un ús responsable; és impossible, no té la capacitat fisiològica per fer-ho. És així de simple. Per tant, un infant o adolescent no hauria de tenir accés a aquest tipus de tecnologia. No té la capacitat per afrontar-s’hi ni per fer-ne un ús moderat.
I aquí és on entrem nosaltres, els adults. Tenim la responsabilitat de cuidar i protegir els nostres infants i adolescents d’allò per al que encara no tenen la força ni la capacitat per fer-ho ells mateixos. El mòbil sense discerniment ni voluntat és una porta oberta perquè els nostres menors explorin les barbaritats més inimaginables: des de la depravació sexual, l’autolesió, el ciberassetjament o tot tipus d’ideologies que inciten a l’odi o a l’egoisme extrem.
La majoria dels seus referents són persones narcisistes i egoistes que viuen envoltades d’opulència i vanitat a canvi de vendre la seva privacitat i dignitat. Per això la seva identitat es transforma i també la seva salut mental. No tenen referents sòlids amb uns valors nobles ni amb ganes de millorar el món. La majoria d’ells volen ser youtubers, gamers o influencers en general. Els joves d’avui dia volen ser vistos, admirats i tenir molts i molts diners.
No sé si entreveieu la gravetat de la qüestió. Per això és important que, des del nostre camp d’influència, actuem amb determinació. S’han fet prou estudis i tenim l’experiència de gairebé 20 anys amb l’ús de l’smartphone modern, i les conseqüències són desastroses. S’ha llançat una tecnologia que ha esdevingut nefasta, sobretot per a la salut mental dels nostres menors.
No obstant això, podem recular i rectificar, però necessitem valor i determinació. Molts pares i educadors són conscients de l’impacte tan nociu que té aquesta tecnologia en els infants, però no volen fer el primer pas. No volen deixar el seu fill exclòs dels seus companys, no volen anar contra el sistema, no volen posicionar-se.
Però a aquests pares, que es deixen portar per la comoditat i el convencionalisme, els diria: no és més perillós que acabi patint ciberassetjament? Que no pugui concentrar-se en allò que li proporcioni un futur esperançador? Que acabi consumint tanta pornografia que acabi violant una seva companya en un viatge de final de curs? Que acabi sent un depredador, un narcisista o que acabi en una depressió tan severa que l’única solució per a ell sigui el suïcidi?
I si et ressona el que dic però t’és impossible moure’t, sigues l’iniciador: parla’n amb altres pares, amb els tutors de l’escola, busca aliats. I la part més important: mostra-li, al teu fill, l’exemple. Que no et vegi contínuament pendent del mòbil, que vegi que pots tenir una vida plena sense l’ús de la tecnologia. Sigues el referent per al teu fill o filla, mostra-li la força de voluntat de deixar la tecnologia en un segon terme i estigues present quan estiguis al seu costat.
ESPAI MAGNÒLIA 
Deixa un comentari