L’augment de la infidelitat en les últimes dècades és preocupant. A Espanya, segons estudis recents, el 31,7% de les persones enquestades que han tingut una relació estable, reconeixen haver estat infidels almenys una vegada durant una relació estable.
Però a què considerem infidelitat els espanyols? Doncs això també ens ho marquen les estadístiques. El 91,5% considera que la infidelitat es produeix quan mantens una relació afectiva i sexual amb una altra persona, sigui física o telemàtica (missatges, fotos, trucades…).
Les causes d’aquest augment són vàries. Primer de tot hi ha el sentiment d’insatisfacció que ens ha creat aquesta societat consumista, de pensar que allò de fora sempre és millor que el que tens a casa; que no tens perquè quedar-te en una relació que demani dedicació, esforç, tolerància i paciència; que pots accedir a múltiples opcions i que sempre podem trobar algú més guapo, més carismàtic, més simpàtic o que s’adapti a les nostres necessitats. Les xarxes socials han participat en aquest mecanisme, fent-te creure que si et tanques i et compromets estàs perdent una possibilitat millor i més satisfactòria.
Vivim en un període on el “usar y tirar” forma part de la nostra dinàmica, i no només amb els objectes, la roba, el menjar o els mobles….sinó que ara també ho apliquem a les relacions: quan sento que la relació ja no m’aporta satisfacció i passió o que implica esforç, la deixo i la reemplaço en un obrir i tancar d’ulls.
Però a part d’aquesta tendència, hi ha tota una enginyeria social, que a través de llibres, pel·lícules, sèries i xarxes socials, ens diuen que el més important d’una relació de parella és el sexe, la passió i el poder. Per tant, quan coneixem algú deixem que sigui la química del nostre cos qui decideixi. Prioritzem tant l’atracció física com la influència que pugui tenir aquella persona, i deixem enrere altres aspectes bàsics necessaris perquè una relació sigui verdaderament sana (veure article: Els 4 pilars d’una relació sana).
Així doncs, és fàcil sentir-se temptat/da a buscar una tercera persona quan les coses són difícils o rutinàries dins la relació de parella. Però la infidelitat no és un joc ni un passatemps, sinó que és una de les experiències més traumàtiques que pot viure una persona. La traïció i la mentida del teu company/a de vida pot ser devastador, ja no només per la teva autoestima, sinó per la teva salut mental i dignitat. Per tant, penso que és important parar-se un moment i reflexionar sobre el tema.
A totes ens ha passat, estant soles o en parella que ens hem sentit mots atretes per una persona. Fins i tot ens hem pogut enamorar i sentir un veritable desig per una tercera persona. Vivim en societat i interactuem amb milers de persones al llarg de la nostra vida, així que és normal que succeeixi aquest sentiment. Amb el que vull dir és que al llarg de la nostra vida estarem confrontades al desig, però com éssers en evolució que som, no podem deixar que la nostra part instintiva mani sobre la part racional i moral.
Per evitar caure en una infidelitat, és essencial, primer de tot, establir que ella no formi part dels teus valors. És prioritzar l’amor i el respecte sobre el desig. Per tant quan succeeixi aquest sentiment es tracta de reconèixer-lo i posar els límits necessaris, o sigui posar distància amb la persona que et produeix aquest desig (conversació mínima, no quedar-te sola amb ella, no establir contacte amb missatges ni per xarxes socials…). En aquest primer moment és molt important prioritzar la raó i l’ètica: reflexionar i comprendre les conseqüències nefastes que poden arribar a portar la teva acció. També és important que desenvolupis l’empatia, que pensis en la teva parella i el dolor que podria arribar a sentir. Jo recomano que puguis verbalitzar-ho amb un amic/ga de confiança o amb un/a terapeuta, perquè et doni estratègies per sobrepassar el desig. Absenta’t de buscar l’opinió de persones que hagin sigut infidels i que no et qüestionin els teus actes. Entenc que és temptador buscar amics o amigues que hagin viscut una infidelitat, per sentir-se entès/a sobre aquesta revolució hormonal, però el consell, busca’l en persones empàtiques i amb una gran ètica i moral i un fort sentiment de justícia.
Perquè un cop sucumbeixes al desig i passes a l’acció ja no hi ha marxa enrere. Quan s’estableix el primer contacte i la reciprocitat esdevé, el teu cos genera una revolució hormonal que t’ennuvola la ment i durant un període de temps perds la capacitat de racionalitzar amb claredat. Quan t’enamores perds el sentit de la realitat i ja no pots veure l’impacte real del dany que estàs generant. Així que jo sempre recomano no traspassar la línia.
Prevenir una infidelitat és possible, però necessites un bon sentit moral i una fortalesa interna. A part és important comprendre els mecanismes de consumisme i rapidesa que ens fomenta aquesta societat. Així els podràs revertir i podràs entendre que una relació basada en l’amor i el respecte es construeix cada dia, amb dedicació, compromís, esforç i tendresa. Un altre mecanisme que et pot ajudar és aprendre a valorar de nou la teva parella, a recordar perquè esteu junts, admirar els seus valors i tenir propòsits comuns. D’aquesta manera podreu reparar i enfortir el vincle de nou, perquè així, si arriba el desig, sigueu capaços de prioritzar l’amor que teniu en la vostra relació de parella.
*Aquest article, com tots els del blog, ha està escrit per a mi, Marta Godayol Garcia, sense cap Intel·ligència Artificial.
Deixa un comentari