Si has estat infidel, segurament al cap d’un temps començaràs a sentir-te malament. És molt probable que el pes de la culpa et faci sentir brut/a, inflamada o més irritable del normal. Això és un bon indicador, significa que tens consciència i que existeix una possibilitat de reparació. El problema seria que després d’un temps d’infidelitat poguessis sentir-te bé amb tu mateix/a sense cap mena de somatització ni remordiment, aquí segurament estaríem parlant d’un trauma sever o una psicopatia. Però dedueixo que si estàs llegint aquest article és perquè hi ha esperança.
Quan ens enamorem i tenim reciprocitat amb l’altra persona, la química hormonal varia considerablement. Tenim una obsessió i fixació i només tenim ganes d’estar a prop de l’altra persona. La part racional i lògica disminueix, i qui pren la iniciativa és la part instintiva i emocional. Es produeix com el segrest del sentit comú i es potencia la temeritat. D’aquí les bogeries que podem arribar a fer quan estem enamorats/des. No pensem en claredat, i el sentiment d’enamorament pot fer-nos que no mesurem les conseqüències dels nostres actes. Amb això no justifico la infidelitat, només explico com varia la nostra química a partir del primer contacte amb la persona de desig. Naturalment es pot prevenir (veure article: com evitar caure en la infidelitat), però en aquest article em centraré en què podem fer un cop hem traspassat la línia.
Les persones que tenim un grau de consciència i empatia tenim la sort que quan actuem en desacord amb els nostres valors ens emmalaltim. Somatitzem el malestar intern en tensions, dolors cervicals o lumbars, estem més irritables i podem desenvolupar una tristesa molt profunda. I dic sort, perquè aquest és el nostre termòmetre moral. Tota la informació que no diem, que ens callem o que mentim queda gravada al nostre cos. Per poder continuar una infidelitat en el temps, implica que menteixes a la teva parella, a la persona amb qui tens un projecte en comú, amb qui has intercanviat amor, tendresa i has superat dificultats. Arribar a poder mentir d’on vas, amb qui quedes o amb qui t’estàs escrivint implica que et desconnectis emocionalment d’ella, que creïs una barrera perquè no sàpiga la veritat. Però la mentida sempre porta a una altra mentida, i per mantenir-les has d’acabar creant una estructura il·lusòria perquè es mantingui una coherència. I això és esgotador, no només a nivell mental de recordar què li vas tal dir o quina excusa vas fer servir aquell dia, sinó que viure d’aquesta manera et fa estar sempre amb un nivell d’alerta elevat, i això afecte directament al teu sistema nerviós, a la teva digestió i al teu descans. Estar amb la teva parella t’hauria de produir benestar, seguretat i protecció, en cap cas una sensació d’alerta i vigilància permanent.
Jo sempre soc partidària de ser honesta, de poder confessar la teva infidelitat, ja que l’eix vertebrador d’una relació sana, basada en l’amor i el respecte, és l’honestedat.
Entenc que si has sigut infidel se’t faci una muntanya ser honesta. Tens por de perdre una certa estabilitat econòmica i familiar, tens por a ser jutjada, tens por a la reacció de la teva parella o a causar-li molt de dolor. És normal que en un principi això et freni, per això jo sempre ho enfoco com un procés. Abans de poder ser honesta amb la teva parella has d’entendre què t’ha portat a ser infidel. Primer de tot has de decidir si la infidelitat era una manera de poder sortir d’una relació que ja no et nodria, o pel contrari, era una crida d’atenció degut a una desconnexió emocional amb la teva parella. O sigui, que el primer punt es tracta d’analitzar la situació, tornar a connectar amb la racionalitat i entendre el per què de la teva infidelitat. A partir d’aquí sabràs si necessites posar terme final a la relació o pel contrari, aprecies el valor de la teva parella i decideixes reparar la vostra connexió. El segon punt abans de verbalitzar és fer un acte de responsabilitat, o sigui, connectar amb la teva moral, els teus valors i sobretot empatitzar amb la teva parella. Aquí es tracta de fer un viatge cap al sentir, posar-te al lloc de l’altre i entreveure el dolor que li pot ocasionar. Això et permet que et sigui més fàcil entendre el seu dolor un cop la veritat es posi sobre la taula.
I per últim, jo recomano que abans de verbalitzar tinguis preparat un espai físic on poder estar durant un temps mentre l’altra persona absorbeix la informació. Pot ser una habitació de la casa dels teus pares, d’una amiga, d’una germana… És important, ja sigui per a la teva protecció i/o de l’altra persona, tenir un espai on poder està sol/a mentre la informació es digereix. Un espai de meditació i reflexió abans de decidir si deixeu la relació o la repareu.
Recorda que no tens perquè fer aquest procés sol/a, pots acompanyar-te per un/a terapeuta o fins i tot un/a terapeuta de parella, si decidiu reparar conjuntament.
Però el que si que trobo essencial, decideixis deixar la relació o reparar-la, és poder ser honesta amb la teva parella. Donar-li l’oportunitat de saber la veritat l’allibera i la dignifica. Per assumir una infidelitat es necessita coratge, però amb ajuda i acompanyament és possible. Ànims.
*Aquest article, com tots els del blog, ha està escrit per a mi, Marta Godayol Garcia, sense cap Intel·ligència Artificial.
Deixa un comentari