Viure una infidelitat és una de les coses més doloroses que pots viure en una relació de parella. La traïció de la teva parella se sent com un punyal directament al teu cor. Literalment sents el dolor físic al teu pit, com si t’exprimissin el cor i el deixessin buit i sense vitalitat. La ràbia que sents es barreja amb una tristesa profunda i una por visceral de perdre la persona. Poques vegades tens la claredat i el discerniment per posar punt i final a la relació. De fet entres en una mena de confusió mental que et dissocia del sentit comú. La necessitat d’entendre què ha passat i per què ho ha fet, fa que entris en un espiral obsessiu de revisar records i experiències passades. Necessites comprendre per què la persona amb qui has confiat, has obert el teu cor, has creat projectes i has compartit el més sagrat de tu, la sexualitat, ha pogut mentir-te i enganyar-te, partint en dos la teva autoestima i la teva dignitat.
Hem de tenir clar que una infidelitat és la falta de respecte, juntament amb el maltractament, més gran que puguis viure en parella. Una infidelitat trenca i parteix en dos l’eix vertebral d’un vincle d’amor i respecte mutu.
Si la teva parella t’ha sigut infidel i estàs en una fase d’emocions contradictòries i de confusió mental, m’agradaria acompanyar-te en aquest article. Primer de tot sàpigues que és normal tot el que sents: estàs desorientada i necessites trobar de nou el centre. Aquí no et diré que facis tal o tal cosa. Decideixis el que decideixis estarà bé, forma part del teu aprenentatge.
Has de saber que hi ha graus d’infidelitat i no tots tenen el mateix impacte. No és el mateix que la teva parella t’hagi sigut infidel una nit, després d’una discussió i el dia següent t’ho hagi dit, que la persona que tot i tenint un compromís i una família en comú porti anys tenint una doble vida i t’hagis assabentat tu. Hi ha una diferència enorme quan la persona reconeix l’error i té el coratge, la maduresa i la responsabilitat de fer-se càrrec de les conseqüències, que la persona que per covardia i egoisme menteix i no et reconeix la seva acció fins que les proves ja són més que evidents. El dolor per la traïció és pel mateix, però la decisió que prenguis depèn del grau de la mentida.
Sovint quan la nostra parella ha estat infidel, després de sentir la ràbia visceral i expressar-la, ens ve la por, la por de perdre la relació que teníem i quedar-nos soles. Fins i tot podem sentir que el problema som nosaltres, que si fóssim diferents o modifiquéssim tal aspecte no hagués succeït. Però deixa’m tallar-te ràpid aquí. El problema en la infidelitat no està en tu, sinó en la persona que el comet, al 100%. Perquè abans de passar a l’acció podia haver fet mil coses, com parlar amb tu de com se sentia, reprimir el desig sexual i transmutar-lo, separar-se de tu per incompatibilitat o demanar ajuda a un terapeuta per gestionar la situació. No hi ha cap mena de justificació pel fet que una persona sigui infidel. Pots comprendre perquè ho ha fet, sí, però això no treu la responsabilitat i les conseqüències dels seus actes.
Per tant, el primer pas és posar ordre de nou a la ment. L’ideal és que puguis entendre els motius de l’altra persona, el per què del seu actes. No sempre és possible perquè la persona que porta anys o mesos mentir-te no et dirà la veritat. Així que moltes vegades hauràs de fer el procés pel teu compte. Jo et recomano que ho verbalitzis i ho comparteixis amb la teva família o amigues. Si et fa molta vergonya busca ajuda d’una terapeuta. Has de treure i verbalitzar tot el dolor que sents i deixar que les emocions vagin manifestant-se en el procés.
Si és possible per a tu i pots buscar distància física amb la teva parella, marxa uns dies. Entenc que si tens fills/es no pots fer-ho, però si que pots demanar-li distància. Dormir sola t’ajudarà molt. A la nit, a part de reparar el trauma dormint també fem processos àlmics on la guia i la saviesa estan més present. Demana ajuda a la teva ànima o a Déu si ets creient.
Durant aquest primer temps t’ha de servir per ordenar les idees i analitzar la situació. Has de saber que la decisió definitiva de quedar-te i reparar la relació o marxar i separar-te és únicament teva. No deixis que sigui l’altra persona que decideixi que continueu junts si tu no ho veus clar. T’has de donar el temps i el permís per decidir què és el millor per a tu i la teva família, en cas de tenir fills petits en comú.
Un cop la claredat s’instal·la de nou a la teva ment, és hora de compartir amb la teva parella la teva decisió. Si decideixes separar-te i tens fills no entris en una lluita arrossegada per la ràbia i la venjança. Busca l’equitat i el respecte abans de tot, fes-ho per a ells. Però si decideixes quedar-te, sàpigues que us espera un procés de reparació, gens fàcil, per restaurar de nou la confiança. Jo recomano en aquests casos buscar un/a terapeuta de parelles perquè us ajudi. També és essencial que la teva parella faci un treball terapèutic per la seva part, ja que es necessita una transformació personal perquè no es torni a reproduir la situació d’infidelitat.
Aquí també veuràs la reacció de la teva parella. Si t’estima i està disposada a reparar el dany acceptarà sense cap problema la proposta. Però si et diu que ell/a no necessita res, que et promet que no ho tornarà a fer o t’envaeix de regals, aquí jo aniria amb precaució. Si la persona que t’ha sigut infidel no busca ajuda, està destinada a repetir el mateix error.
Així que aquest és un punt important a tenir en compte. La decisió l’aniràs veient naturalment també a través del seu comportament. De totes maneres si necessites ajuda per poder entendre i clarificar la teva ment i calmar les teves emocions, no dubtis en buscar ajuda terapèutica. No és vergonyós, és una situació que malauradament ens trobem moltes persones. Així que ànims i molta força.
*Aquest article, com tots els del blog, ha està escrit per mi, Marta Godayol Garcia, sense cap Intel·ligència Artificial.
Deixa un comentari